En el món del vi, el concepte de “vinyes velles” es relaciona automàticament amb el valor i prestigi d’un vi, i no és casualitat. A partir d’una certa edat, els ceps experimenten canvis biològics que afecten directament en el resultat del vi.
Tot i que no existeix una xifra exacta, es consideren “vinyes velles” quan els ceps tenen més de 35 anys aproximadament.
Característiques
Quan el cep envelleix, es produeixen canvis substancials en el seu desenvolupament:
Disminució de la producció: de forma natural el cep disminueix el seu vigor i rendiment i el fa menys rendible. Tanmateix, els nutrients, sucres i altres compostos es concentren millor i el raïm esdevé molt més ric. El resultat són vins més profunds i concentrats amb capacitat per criances llargues.
Arrels més profundes: amb l’edat, els ceps desenvolupen un sistema radicular molt profund i ramificat, fet que li permet accedir a capes del subsol més riques en minerals. A més, l’extensió de les arrels permet que la planta sobrevisqui millor a la falta d’aigua.
Equilibri natural: en comparació amb els ceps més joves, les vinyes velles prioritzen la maduració del fruit enfront del creixement de les fulles, donant així un raïm molt expressiu.
Impacte en el vi
Gràcies a l’evolució de la planta, els vins elaborats a partir de “vinyes velles” presenten una major complexitat aromàtica, és a dir, aromes més profunds, intensos i definits, capaços de continuar evolucionant durant anys.
Tanmateix, que una vinya sigui vella és important, però no és determinant. La qualitat final de vi depèn també d’altres factors com el sòl, el clima de la zona, la varietat de raïm i de com s’hagi treballat la vinya.