La poda d’hivern, també coneguda com a poda en sec consisteix a eliminar la fusta vella del cep deixant només els sarments més fèrtils. Aquest procés es realitza durant els mesos d’hivern, entre novembre i març, quan la planta es troba en repòs vegetatiu. Durant aquesta època, la sàvia descendeix fins a l’arrel, de manera que tota l’energia es concentra a les parts essencials del cep, fent-lo més resistent a les gelades i minimitzant els possibles danys.
Tipus de poda
En funció del vigor de la planta, la varietat de raïm, el sistema de conducció i els objectius que busquem, optarem per un tipus de poda o altre.
La poda curta o en Cordó Royat és comuna en espatlleres, ideal per varietats amb una fertilitat basal elevada. Es caracteritza per tenir un o dos braços horitzontals permanents i estables situats sobre un filferro conductor. Aquesta tècnica facilita la mecanització.
La poda llarga o Guyot és la més recomanable per les varietats de baixa fertilitat i consisteix a deixar un o dos sarments a cada cep, juntament amb dos polzes. Aquest tipus de poda s’utilitza per augmentar la producció en ceps de baix i mig vigor.
La poda en got és àmpliament usada en vinyes mediterrànies en què els ceps creixen lliurement sense suport. Es formen tres o quatre braços ascendents que es poden en curt. D’aquesta manera el raïm madura millor i la planta s’aireja.
Beneficis
La poda permet controlar el creixement del cep, evitant que aquest creixi desmesuradament i sense estructura. Gràcies a la poda facilitem el maneig de la planta i evitem el seu envelliment. Com que seleccionem només els sarments fèrtils, limitem la futura producció de raïm, ja que la planta concentra l’energia en menys sarments i, per tant, el raïm esdevé de més qualitat. A més, assegurem la salut del cep, prevenint infeccions i fongs i ajudem la planta a equilibrar la producció vegetativa i reproductiva, clau per la sostenibilitat de la vinya a llarg termini.