Per entendre una regió vitivinícola i l’expressió dels seus vins cal mirar primer els elements del paisatge que conformen la zona. Un d’aquests elements és el tipus de sòl, que al Priorat adquireix especial importància perquè no només modela el paisatge, sinó que influeix profundament en la personalitat del raïm que hi creix.
Influència en el cep
Parlem de la llicorella, un sòl pissarrós de roca metamòrfica format fa més de 250 milions d’anys, durant l’època del paleozoic. De color grisós, amb matisos rogencs i blavosos, té una estructura laminar formada per fines capes de pissarra barrejades amb petites vetes de quars. El resultat és el d’un sòl pedregós i poc compacte.
A la seva fragilitat, se li suma l’escassa retenció d’aigua. La llicorella és una roca impermeable i pobre en nutrients, fet que obliga el cep a arrelar a les capes més profundes per obtenir argiles més beneficioses, desenvolupant així sistemes radiculars més llargs i forts. Per aquest motiu, la planta creix a un ritme més lent i la producció de raïm no supera el kg per cep, fent del Priorat una de les zones vinícoles d’Espanya amb menor rendiment.
Tanmateix, l’estrès hídric afavoreix la concentració d’aromes, sucres i compostos fenòlics del raïm. A més, fa el cep més resistent a la sequera, ja que en penetrar més profundament, les arrels accedeixen a petites reserves d’aigua que duren més temps en períodes secs.
Expressió en el vi
En el vi, gràcies a la baixa producció de raïm, s’expressa amb més intensitat aromàtica i sabor. Són vins amb cos, bona estructura i tanins ferms, però sobretot destaquen per les seves notes minerals: sensacions de pedra calenta, grafit o pissarra, que aporten complexitat i caràcter. La concentració, estructura i equilibri també els converteix en vins amb un gran potencial d’envelliment.