Tots hem sentit alguna vegada dir que el vi negre se serveix sempre a temperatura ambient o que els vins blancs no poden envellir. Afirmacions d’aquest tipus alimenten rumors i creences populars que en molts casos manquen d’una base científica o, que directament, són falses.
Avui, desmentim aquests i altres mites perquè puguis gaudir del vi sense prejudicis infundats.
1. El vi negre es pren a temperatura ambient.
La temperatura ideal del vi negre es troba entre els 12 i els 18 ºC, en funció de si es tracta d’un vi més jove i lleuger, un vi amb mitja criança o un vi amb molt cos. Per tant, la “temperatura ambient” dependrà molt de la zona on vivim i de l’època de l’any. Tenint en compte això, no recomanem en absolut prendre una copa de vi negre a la temperatura ambient del mes de juliol.
Servir el vi negre a la temperatura adequada és important perquè el vi pugui mostrar tots els seus aromes i sabors. Un vi massa fred resultarà aspre i apagat, mentre que un vi massa calent accentuarà la seva acidesa i alcohol.
2. El vi blanc no pot envellir
Tot i que al mercat dominen els vins blancs joves, existeixen vins blancs amb molt bona capacitat d’envelliment. Una bona acidesa retarda el procés oxidatiu i el cos i estructura milloren el potencial de guarda. Els vins blancs que tenen aquestes característiques poden envellir molt bé en bóta, inclús durant anys.
3. Si un vi té sediments, s’ha fet malbé
Els sediments són essencialment partícules sòlides de restes de pell o polpa del raïm o cristalls de tartrat. A diferència del que pugui semblar, trobar-se aquests sediments a la copa de vi no és dolent i, de fet, és un indicador de la seva qualitat. La seva presència és una mostra del procés d’envelliment i maduració del vi. Això no obstant, algunes persones prefereixen decantar-lo per evitar notar-ne la textura.
4. Els taps de suro són millors pel vi que els taps de rosca
Ambdues opcions aporten diferents avantatges al vi. Per una banda, el suro, en ser porós, permet que el vi respiri gradualment i facilita el seu envelliment i desenvolupament de sabors complexos. Per altra banda, el tap de rosca proporciona un segellat hermètic que manté la frescor i prevé la contaminació.
Si valorem altres aspectes, el suro destaca per ser un material biodegradable i comptar amb una llarga tradició i prestigi. Tanmateix, el tap de rosca és més pràctic i no requereix l’ús d’un llevataps.
Així doncs, ambdues opcions són bones en funció de les característiques del vi i de les preferències del consumidor.
5. Com més car, més bo és el vi.
El preu no sempre és un indicador de la qualitat d’un vi. De fet, existeixen vins excel·lents a preus accessibles. En molts casos, el preu d’un vi ve determinat per factors com la regió, el raïm o el màrqueting, però això no els converteix automàticament en millors que aquells amb preus més baixos.